Inditex, El Corte Inglés i Cortefiel

Us podeu imaginar d’on surten els productes que ofereixen grans multinacionals tèxtils? Nens de la Índia són sotmesos a explotació laboral per que puguem vestir com vestim. I us podeu imaginar, que 3 d’entre moltes multinacionals tèxtils, que sotmeten a nens de la Índia a aquesta explotació, són espanyoles? Algo que pensem que tenim tant lluny, però tant a prop com: Inditex, El Corte Inglés i Cortefiel realitza aquests actes.

Al estat de Tamil Nadu, al sur de l‘India, nenes i adolescents són obligats a treballar en condicions molt dures, durant moltes hores i amb un salari que no saben ni si cobraran.

Eastman Exports, SSM India, Bannari Amman Group i KPR Mill, són 4 de les grans multinacionals  que realitzen aquestes explotacions.

Eastman Exports té com a principals clients a: Inditex, El Corte Ingés I Cortefiel, marques que nosaltres coneixem. Aquestes 3 grans marques són còmplices, alhora sabent-ho, de un delicte.

El treball que encarreguen fer a menors per poder fabricar els seus productes és:

-Treballen sense contracte, i privades de la llibertat.

-En condicions pèssimes durant més de 72 h.

-Salari de 0.88€ al dia, que no cobraran fins que no hagin passat entre 3 i 5 anys.

-Fan prometre a aquestes adolescents que guanyaren un bon salari, podran casar-se gràcies al salari guanyat, i podran ser felices.

Van elaborar un estudi en el qual es va entrevistar a empleats i  ex-empleats.  Tenen més de 24 centres tèxtils i una capacitat de producció de 6 milions de peces de roba interior al dia i 6 milions més de pantalons, faldilles i vestits al mes.

Es van realitzar 2 entrevistes a 2 de les 3 empreses, en les quals se’ls  hi va preguntar sobre aquest tema, i van evitar contestar. A la entrevista amb el director de Inditex, se li va preguntar que perquè permet el treball infantil a algunes de les seves proveïdores índies, i el director va respondre que eren preguntes “improcedents” i estaven fora de lloc.

A l'entrevista realitzada amb Cortefiel, aquesta, va negar aquestes notícies, i va anunciar que la companyia segueix i compleix tots els certificats i que no detecten cap problema, en el sistema de producció.

I no només aquestes marques espanyoles en són responsables, moltes altres que nosaltres coneixem, molt famoses i populars, hi participen: Tommy Hilfiger, Timberland, H&M, Marks&Spencer, Diesel, Gap, C&A, El Corte Inglés, Inditex -propietària de Zara- y Cortefiel.

Per tant, com veiem cada dia a cada noticia que trobem, tenim més a prop del que pensem aquesta explotació laboral, una explotació a la qual tenim sort de no ser sotmesos, però nosaltres som qui hem d’evitar-ho. Obrim els ulls!

L'altra cara de Mc Donald's

Mai us heu preguntat qui i com es fabriquen les petites joguines que Mc Donald’s regala en els seus menús?

Potser us u heu imaginat, però bé, aquí en teniu la resposta.

I.1 Metàfora: l'altra cara de Mc Donald's.

Aquestes petites joguines, són fabricades a la Xina, en una nau situada a les afores de Shenzhen, la ciutat més moderna del sud de la Xina.

En aquesta fàbrica només hi treballen adolescents (només noies) entre 12 i 17 anys. Però en quines condicions “treballen”?

• Les noies treballen entre 14 i 18 hores diàries. 

• Només disposen de 15 minuts per “dinar” i utilitzar els serveis. 

• Tenen 4 hores per dormir en “habitacions” (situades a la mateixa fàbrica) de 25 metres quadrats, que comparteixen amb 15 noies més.

• Cobren aproximadament 90€ al mes. Hem de tenir en compte, però, que d’aquest salari, el seu cap els hi descompta el menjar i el que anomenen “despeses d’allotjament”. Ara ens preguntem: Però quines despeses? Aquestes noies no veuen res més que aquesta fàbrica 24h al dia cada dia. Bé cada dia no, hem de pensar que sel’s hi permeten 8 dies de vacances a l’any...

A la Xina, aquestes noies se les coneix com “dagongmei” que significa noies treballadores. Dones “disposades” a produir, produir i produir sense descans.

Disposades? Realment volen fer el què fan? O hi estàn obligades? O és que no tenen cap més sortida?

És necessari que perquè a nosaltres ens regalin petites joguines mentres menjem, en una altra part del món, milers de noies hagin de regalar el seu temps per treballar en aquestes condicions?

Vivim en un món injust, on tot el que una persona rep sense haver treballat per obtenir-ho; una altra persona haurà d’haver treballat sense obtenir-ho.

Pensem-hi, reflexionem i actuem!

El coltan, crea tecnologia a canvi de vides.

-->

Potser, si mai heu sentit nomenar aquest nom, segurament us pregunteu “Què és el coltan?”

Bé, el coltan és un mineral format per la barreja de dos minerals associats: la columbita i la tantalita. 

Actualment, podem afirmar que el coltan és un dels minerals més apreciat (també el denominen or gris) i ho és per les seves propietats, que són: l’alta resistència a la calor, el poder d’acumular energia i bon conductor d’electricitat, per això, aquest mineral apareix en molts dels nostres aparells electrònics, com per exemple en els nostres mòbils, en els GPS, Tv de plasma, càmeres de fer fotografies, satèl·lits,  ordinadors, etc.

 imatge 1. Coltan.

Ara que ja sabem que és el coltan, explicarem la seva procedència, i els problemes que s’han desenvolupat últimament per aquest "or gris".

On es troba aquest mineral tant valuós, en els nostres temps?

El coltan es troba entre 4 països, però sobretot, es concentra en un. El 5% d’aquest mineral està a Brasil i Tailàndia, el 10% a Austràlia i el 80% (la majoria) a l’Àfrica, en el Congo, sobretot en el Kivu (amb frontera a Ruanda i Uganda) per ser més precís.

Bé, aquest mineral, va pujar de preu, per la seva eficiència en la fabricació de microxips de nova generació (que en porten la majoria d’aparells electrònics dels que ens envoltem), això significa, que les grans multinacionals els interessa moltíssim aquest mineral. Aquest interès per un mineral escàs, fa que la demanda pugi, primer problema i segon, el coltan és limitat i la gran reserva es troba a l’Àfrica. Realment el coltan, és molt cotitzat entre les multinacionals, a partir d’aquí, sorgeix el primer conflicte, la primera guerra per aquest mineral.

 imatge 2. Microxip.

Un dels problemes esmentats anteriorment, el segon "el coltan és limitat i la gran reserva es troba a l’Àfrica" pot derivar a  la pregunta... “Quin és el problema al trobar-se en en el Congo?“

Bàsicament, les multinacionals s'aprofiten, ja que allà, la mà d’obra és baratíssima, és fàcil d'explotar, i en poden fer un mineral altament rendible i de gran negoci. Tot "gràcies" a  tots els negres del Congo que hi treballen sota unes condicions infrahumanes, arriscant-se la vida diàriament, sent explotats laboralment, treballant nens i amb una gran misèria i tot el que comporta la misèria, metre, que les grans multinacionals es barallen pel mineral i la seva rendibilitat econòmica.

 imatge 3. Nen del Congo extrainet coltan.

Per ser més precisos, posem xifres i preus per fer-nos una idea clara, del negoci del coltan. Els treballadors del Congo que extreuen coltan, poden guanyar entre 10 i 50$ setmanals (tenint en conte les males condicions laborals, pèssimes i deplorables, en les que treballen). Mentre que, com bé hem citat anteriorment, quan puja la demanda d’un bé escàs, els preus es disparen, el preu del coltan al Kg és de 500$ (hem de tenir en conte les guerres que ha patit el Congo per culpa de les multinacionals).

Abans de concloure amb la notícia, sense esperit d’adoctrinar, ni influir en certs pensaments, ens agradaria fer una petita reflexió. No tenim la solució exacte i executable a les guerres del coltan entre les grans multinacionals, no. Però no és menys important, tenim a la nostre mà decidir que un nen negre del Congo tingui l’oportunitat de viure o morir.

Podríem estar hores i hores donant opinions i punts de vista molt diferents, cosa que trobem molt interessant, doncs de la varietat se’n treu una imatge més clara, però hi ha una  idea que tots estem d'acord. Nosaltres som el futur, tenim la clau per canviar les coses, encara que no ho sembli tenim poder, tant que podem sentir por al tenir-ne consciència. Nosaltres podem canviar el futur.

També citar la idea/ reflexió de potser deixar de ser tant permissius alhora de permetre aquestes desigualtats, i mirar el problema de cara, que potser és una de les nostres finalitats en aquest blogg, informar-vos de la realitat.

I ara sí, per concloure, us deixem amb una de les preguntes que ens ha  intriga moltíssim... com pot ser possible que ens fem nomenar persones civilitzades? o... Com pot ser aquest món tant injust?

Des d’aquí us animem a trobar les respostes. Ànims!

Miscel·lània d'empreses explotadores

En aquest apartat us informarem sobre algunes de les marques més comunes, que, sense que nosaltres ens adonem, darrere d'elles hi ha unes grans empreses que exploten als seus treballadors per tal que el primer món aconsegueixi satisfer les seves necessitats. El fet és que, a mesura que el temps passa i les situacions econòmiques canvien, hi ha més competència, i la gent vol els productes més barats. Per aconseguir que això sigui possible i que el primer món en surti beneficiat, uns altres han de patir les conseqüències i treballar a preus irrisoris per tal de mantenir aquest món cada vegada més globalitzat i immediat.

Primerament aquesta explotació permet que hi hagi 360 multimilionaris (normalment directors o empresaris  d’aquestes grans multinacionals) en tot el món i que en mesurats en diners ($) són igual de rics que 2500 milions de persones més pobres (gairebé la meitat de la població)

COCA COLA

Aproximadament un 70% dels treballadors estan sotmesos a treballar més de 16 hores diàries, sense cap dret laboral, amb uns salaris realment molt baixos  i a més a més es troben sotmesos a humiliacions i discriminacions, sobretot negres i malalts de SIDA que hi treballen. Alguns dels seus treballadors han mort per manca de seguretat  de les màquines.

A més de l’explotació laboral també trobem la mediambiental, ja que aquesta indústria genera molta contaminació pel diòxid de carboni  que emeten els camions distribuïdors, les neveres, les màquines…, amb la qual cosa es destrueix la capa d’ozó i per tant posa en perill a tots els éssers vius.

Per tal de netejar la seva imatge i augmentar les vendes, aquesta empresa  utilitza la responsabilitat social empresarial, fent servir la ONU, la OIT, programes o campanyes publicitàries per la protecció de l’aigua i del medi ambient. Aquesta és doncs la seva estratègia perquè nosaltres ens pensem que és una empresa que vetlla per la nostra seguretat.

MICROSOFT:

Es va detectar que a una fàbrica de Xina que produïa mouses i càmeres per a Microsoft, els 1000 treballadors eren explotats. Majoritàriament eren dones d’ entre 18 i 25 anys les quals estaven sotmeses a una constant acosament sexual. Els operaris treballaven 15 hores diàries a 43 graus de temperatura en una sala de 100m2, 6 dies per setmana i amb una paga d’ aproximament mig dòlar per hora. Els obligaven a dormir 14 obrers a la mateixa habitació.

Foto descansant durant els seus 10 minuts.

APPLE:

Perquè penseu que Apple és capaç de produir una quantitat tan gran de Macs, iPhones, iPods...?

Això és “gràcies” a que, com moltes multinacionals, tenen la seva major part de fàbriques a països en vies de desenvolupament. D’aquesta manera, amb mà d’obra barata i sense impediments legals aconsegueixen beneficis especulatius.

Hi ha moltes noticies i denuncies sobre l’explotació dels treballadors i sobretot la explotació infantil, però, tot i això, aquestes empreses necessiten tenir tanta productivitat que  continuen explotant i fabricant en aquests països en què tot està permès, i no creuen que aquestes crítiques puguin provocar el descens de les seves vendes. Un dels països més afectats per aquesta empresa és la Xina.

Cal destacar que no és Apple directament qui explota als treballadors però sí les empreses que contracten per la fabricació com ara per exemple Foxconn, de la qual ja n'havíem parlat.

http://www.youtube.com/watch?v=KSK7jhVBJq8

( En aquest vídeo es  mostra el testimoni d’una de les treballadores de l’empresa que construeix els iPads a Foxconn) 

NIKE :

Nike, la primera empresa en vendes de calçat esportiu, reconeix que explota als seus treballadors a Indonèsia i als països asiàtics, podem comprovar que molts són països subdesenvolupats.

Aquests treballadors reben un dòlar al dia i, a més a més, han de netejar els banys i en el cas que arribin tard, com a càstig els fan córrer al voltant de la fàbrica. Algunes de les treballadores són abusades sexualment, tenint en compte que un 85% són dones de menys de 23 anys.

La pròpia Nike es sent orgullosa quan anuncia que: "los trabajadores que producen las zapatillas Nike ganan cinco veces más que los campesinos de Indonesia.”

WALT DISNEY COMPANY:

Qui ho havia de dir? Fins i tot la companyia Walt-Disney, en les empreses amb les quals estava vinculada, s’explota a gran part dels seus treballadors! Els obliguen a treballar 18 hores al dia, és a dir, 3 quartes parts d’un dia!. I a més a més, les poques hores que tenen per descansar del seu dia a dia monòton, els obliguen a dormir en habitacions amb més de 24 persones . Per si no fos poc, si no treballen correctament es troben sotmesos a càstigs humiliants, per no afegir que les condicions alimentaries són precàries.

El preu real d'un iPhone: treballadors de Foxconn revel·len una vida infernal a la fàbrica de l'iPhone

Introduïnt-nos dins la fàbrica de Taiyuan descobrim que els treballadors tenen un jornada laboral de 14 hores diàries, més hores extres no remunerades (unes 180 al mes)

Alhora, el seu sou és de 230 lliures esterlines al mes, un sou prou alt a la Xina, però que donades les seves pèssimes condicions de fan que 600 treballadors a tot el país renunciin al seu lloc de treball a Foxconn.

Treballador de la fàbrica de Foxconn

El ritme a Foxconn és frenètic, Un operari com el de l'anterior imatge ensambla un iPhone cada trenta segons. Lieu Hu,  un dels 79.000 operaris en aquesta fàbrica, assegura que en tres mesos han passat 180.000 telèfons per les seves mans 

"El ritme és demencial, rarament tenim una pausa per dinar i se'ns permet anar al lavabo tres cops durant tota la jornada". Les dures condicions s'extenen també a les vivendes dels treballadors, que són minúscules i són compartides entre 8 treballadors. 

Dornitori dels treballadors

Hu conclou: "Aquests telèfons són per gent amb diners, no per a nosaltres, treballadors"

Hu, en resum, cobra 230 lliures al mes, menys de la meitat del que costa un dels smartphones d'Apple, que es ven per 599 lliures. 

Nothing's Real But Love

Seguint amb l'altra cançó que ja havíem proposat, avui us passem Nothing's Real But Love, de Rebecca Ferguson. 

Explotació laboral

Acte que implica abusos de les multinacionals contra els treballadors com ara 

-     - Treballar jornades laborals intensives( sense descans) amb un salari mínim.

-     - Condicions de treball pèssimes.

-      -Fer treballar als infants en les mateixes condicions que un adult.

En alguns casos a més de laboral és mediambiental (recursos naturals)  i per tant afecta a tot el món en global.

Aquesta és la diferència que no es queda el treballador sino el capitalista , és per això que en aquesta explotació trobem que els directius s’enriqueixen ràpidament i els preus del mercat són accesibles per a tothom  i realment barats (donada l'explotació que hi ha darrere)

El fet que facin treballar  nens menors d’edat és per què les seves mans arriben on les mans adultes no poden arribar, com per exemple a les fàbriques tèxtils i les dels fòsfors.

Un dels problemes morals d’aquesta explotació és:

“ L’explotació  de l’home a l’home en lexplotació laboral”  és a dir que  la propia persona humana es posa per sobre d’una altre, i l’utilitza ja que aquesta es veu inferior, aquest tipo d’explotació ens mostra la DESIGUALTAT del nostre món cada vegada més globalitzat.

                     

                            

En el minut 4 , podem trobar el fet de l’explotació laboral (dels treballadors)  però cal destacar que durant els 4 minuts anteriors s’ens explica l’explotació mediambiental i l’enriquiment de les multinacionals, a causa de l’actual sistema econòmic capitalista i cada vegada més neoliberal