El coltan, crea tecnologia a canvi de vides.

-->

Potser, si mai heu sentit nomenar aquest nom, segurament us pregunteu “Què és el coltan?”

Bé, el coltan és un mineral format per la barreja de dos minerals associats: la columbita i la tantalita. 

Actualment, podem afirmar que el coltan és un dels minerals més apreciat (també el denominen or gris) i ho és per les seves propietats, que són: l’alta resistència a la calor, el poder d’acumular energia i bon conductor d’electricitat, per això, aquest mineral apareix en molts dels nostres aparells electrònics, com per exemple en els nostres mòbils, en els GPS, Tv de plasma, càmeres de fer fotografies, satèl·lits,  ordinadors, etc.

 imatge 1. Coltan.

Ara que ja sabem que és el coltan, explicarem la seva procedència, i els problemes que s’han desenvolupat últimament per aquest "or gris".

On es troba aquest mineral tant valuós, en els nostres temps?

El coltan es troba entre 4 països, però sobretot, es concentra en un. El 5% d’aquest mineral està a Brasil i Tailàndia, el 10% a Austràlia i el 80% (la majoria) a l’Àfrica, en el Congo, sobretot en el Kivu (amb frontera a Ruanda i Uganda) per ser més precís.

Bé, aquest mineral, va pujar de preu, per la seva eficiència en la fabricació de microxips de nova generació (que en porten la majoria d’aparells electrònics dels que ens envoltem), això significa, que les grans multinacionals els interessa moltíssim aquest mineral. Aquest interès per un mineral escàs, fa que la demanda pugi, primer problema i segon, el coltan és limitat i la gran reserva es troba a l’Àfrica. Realment el coltan, és molt cotitzat entre les multinacionals, a partir d’aquí, sorgeix el primer conflicte, la primera guerra per aquest mineral.

 imatge 2. Microxip.

Un dels problemes esmentats anteriorment, el segon "el coltan és limitat i la gran reserva es troba a l’Àfrica" pot derivar a  la pregunta... “Quin és el problema al trobar-se en en el Congo?“

Bàsicament, les multinacionals s'aprofiten, ja que allà, la mà d’obra és baratíssima, és fàcil d'explotar, i en poden fer un mineral altament rendible i de gran negoci. Tot "gràcies" a  tots els negres del Congo que hi treballen sota unes condicions infrahumanes, arriscant-se la vida diàriament, sent explotats laboralment, treballant nens i amb una gran misèria i tot el que comporta la misèria, metre, que les grans multinacionals es barallen pel mineral i la seva rendibilitat econòmica.

 imatge 3. Nen del Congo extrainet coltan.

Per ser més precisos, posem xifres i preus per fer-nos una idea clara, del negoci del coltan. Els treballadors del Congo que extreuen coltan, poden guanyar entre 10 i 50$ setmanals (tenint en conte les males condicions laborals, pèssimes i deplorables, en les que treballen). Mentre que, com bé hem citat anteriorment, quan puja la demanda d’un bé escàs, els preus es disparen, el preu del coltan al Kg és de 500$ (hem de tenir en conte les guerres que ha patit el Congo per culpa de les multinacionals).

Abans de concloure amb la notícia, sense esperit d’adoctrinar, ni influir en certs pensaments, ens agradaria fer una petita reflexió. No tenim la solució exacte i executable a les guerres del coltan entre les grans multinacionals, no. Però no és menys important, tenim a la nostre mà decidir que un nen negre del Congo tingui l’oportunitat de viure o morir.

Podríem estar hores i hores donant opinions i punts de vista molt diferents, cosa que trobem molt interessant, doncs de la varietat se’n treu una imatge més clara, però hi ha una  idea que tots estem d'acord. Nosaltres som el futur, tenim la clau per canviar les coses, encara que no ho sembli tenim poder, tant que podem sentir por al tenir-ne consciència. Nosaltres podem canviar el futur.

També citar la idea/ reflexió de potser deixar de ser tant permissius alhora de permetre aquestes desigualtats, i mirar el problema de cara, que potser és una de les nostres finalitats en aquest blogg, informar-vos de la realitat.

I ara sí, per concloure, us deixem amb una de les preguntes que ens ha  intriga moltíssim... com pot ser possible que ens fem nomenar persones civilitzades? o... Com pot ser aquest món tant injust?

Des d’aquí us animem a trobar les respostes. Ànims!