INCENDI A UN TALLER D’INDITEX A BANGLADESH

Fotografia captada durant l’incendi de la fàbrica

Altra vegada Bangladesh, i altra vegada, l’empresa tèxtil espanyola Inditex. En aquesta ocasió, l’escàndol té com a origen un incendi en una “fàbrica” subcontractada dels proveïdors de roba del grup Inditex, entre altres marques (això es va comprovar ja que després de l’incendi es varen trobar etiquetes de les marques Bershka i Lefties). Cal esmentar que la suposada fàbrica era en realitat un habitatge situat a la capital de Bangladesh, Dacca.

Fotografia del districte de Dacca on es va produir l’incendi

En aquest nou i tràgic succés han mort set treballadores (set més, després dels més de 120 morts en un altre incendi el mes de novembre de l’any passat) i cinc han resultat ferides. El que crida més l’atenció, és que, el taller on es fabricaven les peces de roba no disposava de totes les llicències per a fabricar de la manera que ho feia, com és natural,  i a més a més, els propietaris de l’edifici incendiat (els quals llogaven l’edifici) no tenien cap notícia de que el proveïdor bengalí produís per a empreses no-bengalines com Inditex. Després d’aquest fet, Inditex assegura que han trencat totes les relacions que tenien amb els proveïdors de Bangladesh que fabricaven en l’edifici calcinat.

Hem d'actuar, Inditex ja ha fet un pas, ara toca fer-lo nosaltres! 

Com arribar al cor de les persones? :Hold my hand

Aquesta cançó, Hold my hand, de Michael Jackson, és magnífica ja que transmet un conjunt de valors, i emocions claus. No tan sols és maca d'escoltar, és maca per sentir-la dins d'un mateix, i així fer que col·labori en la nostra constant reflexió sobre el món actual, i sobre les injustícies que malauradament existeixen. Confieu en què aquesta cançó no us decepcionarà!

Nike, Puma i Adidas: Acusades de nou per explotació laboral

Bambes, xandalls, bosses, abrics... ens encanta poder disfrutar i tenir productes com aquests procedents de marques com: Nike, Puma i Adidas. Molts cops és degut a la seva publicitat i a la seva fama, ja que el fet de tenir algun producte d’aquestes, et converteix en algú millor, algú que entén de moda i té diners.

Bé, en aquest blog com ja sabeu el nostre objectiu es aconseguir descobrir que hi ha darrera de aquestes grans empreses multinacionals que tant ens agraden, i fins ara, tot el que hem descobert ha sigut decepcionant. La última notícia que hem trobat ens fa pensar que realment la fama que obtenen aquestes marques, és injusta.

A la dècada dels 90 Nike, Puma i Adidas van ser acusades de pràctiques laborals il·legals. Les crítiques i les acusacions, procedien de ONGs, les quals volien donar a conèixer aquests fets. Les multinacionals, per intentar amagar i falsar aquest fet, van començar a fer millores de les condicions dels seus treballadors i de la seva manera de producció. Això els va donar avantatges alhora de les visites sorpresa dels inspectors. Aquestes crítiques i acusacions van desaparèixer durant una temporada, tot i que ONGs, inspectors i altres companyies volien investigar més sobre aquest fets.

Tot semblava haver-se amagat, fins que el diari britànic The Independent va publicar noves crítiques sobre l’explotació laboral que patien els treballadors d’aquestes multinacionals. Van descobrir fets de cada companyia com els següents:

-              Nike: A la companyia Nike, després d’unes inspeccions, és va descobrir que  a 168 fàbriques (de les 479 que en té), no és complien les normes de condicions de treball. Durant algunes de les inspeccions que es van fer, una de cada cinc fàbriques no van voler mostrar els contractes de treball dels empleats als inspectors. Això era degut a que molts treballadors treballaven els 7 dies de la setmana i sense descans, i en alguns casos, els nens també eren víctimes d’aquesta explotació. El salari tampoc complia la normativa, ja que els treballadors no cobraven ni els mínims que Nike havia de proporcionar.

-              Puma: Ni la meitat de les fàbriques de la multinacional Puma compleixen les normes de treball relacionades amb l’horari laboral i salari. També es coneix un fet molt preocupant, que és el tema de la salut laboral. La manipulació de productes tòxics i la mida de prevencions de riscos laborals són pràcticament nul·les, això vol dir, que la salut dels treballadors està constantment en perill, i aquesta companyia no pren precaucions respecta aquest fet.

-              Adidas: Finalment trobem la gran multinacional Adidas. Aquesta, sens dubte, és la multinacional que menys informació dóna sobre el seu compliment de normes de condicions laborals. La companyia, tot i això, assegura que el 60% (de les seves 1.200 fàbriques) compleixen les normatives de condicions laborals. Però no aporten cap més altre informació sobre possibles problemes de estudis realitzats a altres fàbriques de la mateixa multinacional.

Aquests fets esmentats podrien ser molt pitjors, ja que les multinacionals poden manipular aquestes dades de compliment de normes. A més, pressionen els treballadors perquè no critiquin les seves condicions sota amenaça de càstig o acomiadament.

Realment, val la pena tenir un producte d’aquestes companyies, provocant la possible mort a milers de persones? Entre elles, nens, nens que no tenen infància. Reflexionem, les multinacionals no són el que semblen, per que uns pocs puguin disfrutar, molts han de patir.

Tres detenidos por explotar a inmigrantes a los que pagaban 200 euros al mes.

Aquesta noticia, la qual tracta sobre l’explotació laboral. Com gairebé tota la informació del nostre Blog, ja que aquest és el seu objectiu; informar i reflexionar sobre el nostre món, capitalista ( en major part) i globalitzat.

En aquest cas però, no és l’explotació per part d’una gran multinacional si no per part d’un conjunt de persones que s’aprofiten d’immigrants, sense papers (fet il·legal) i els exploten amb un salari de 200 euros al mes, tenint en compte que el salari mínim internacional és de 645,30. I les hores màximes són 9 ( excepte excepcions) però en aquest cas, els treballadors eren explotats i en feien 12 hores i a més a més amb unes condicions precàries. Bé doncs en aquest cas, els afectats eren una quantitat reduïda de treballadors, però, imaginem, aquesta mateixa situació o inclús més precària, multiplicada per centenars i centenars de persones les quals són explotades diariament per tal que d’altres  se’n beneficiïn de la millor manera possible, bona qualitat i millor preu.

Tres detenidos por explotar a inmigrantes a los que pagaban 200 euros al mes

Tres personas han sido detenidas en la provincia de Alicante por explotar laboralmente a inmigrantes sin papeles, que trabajaban doce horas diarias sin descanso, de lunes a domingo, en lavaderos de coches por 200 euros mensuales y vivían hacinados sin las condiciones mínimas de higiene y salubridad, según han informado fuentes de la Comisaría de Policía Nacional de Elche. Los arrestados, de origen hindú, están acusados de los presuntos delitos contra los derechos de los trabajadores y de infracción a la Ley de Extranjería.

Al parecer, los detenidos, a través de conocidos suyos, contactaban con personas de su mismo país que estaban en España de forma regular y les ofrecían trabajar en esos locales sin ningún tipo de contrato y con un horario de doce horas diarias a cambio de un sueldo de 200 euros mensuales.

Según la policía, también les obligaban a vivir hacinados en los recintos habilitados en dichos establecimientos, que no reunían las mínimas condiciones de higiene y salubridad. La investigación comenzó hace unos meses, cuando la Brigada Local de Extranjería y Fronteras y la Brigada Local de la Policía Judicial de la Comisaría de Elche tuvieron conocimiento de que en dos lavaderos de vehículos, ubicados en los municipios de Rojales y Torrevieja, trabajaban inmigrantes que carecían de cualquier tipo de documentación para residir en España.

Agentes de ambas brigadas, junto con el Servicio de Inspección de Trabajo de Alicante y apoyados por policías de Seguridad Ciudadana, registraron esos establecimientos y detuvieron a sus responsables. Cuando se llevó a cabo la operación, nueve ciudadanos inmigrantes que no disponían de papeles para residir y desempeñar actividad profesional alguna en España se encontraban trabajando en los citados lavaderos.