CLOENDA DEL BLOC

Amb aquesta entrada posem punt i final a aquest bloc que ha exposat una i altra vegada les infames condicions de treball o els incompliments legals d’algunes grans multinacionals del nostre entorn. En altres paraules, hem intentat fer saber com i sota quines condicions han sigut fabricats béns de consum de la nostra vida quotidiana.

L’objectiu del bloc ha sigut oferir un altaveu a les injustícies que es cometen amb freqüència en països del Tercer Món per tal d’abastir el consum del món occidental. Fent recerca per internet o bé llegint la premsa general de forma setmanal, hem pogut posar nom a aquells qui exploten persones per tal de produir més i més. En definitiva, hem tingut l’oportunitat de veure que per a algunes corporacions multinacionals la fi (el màxim benefici econòmic) , justifica els mitjans, sense importar el preu humà que hi ha darrere de les xifres econòmiques.

L’experiència que traiem d’haver fet aquest bloc ha sigut principalment reflexionar sobre l’origen de objectes que nosaltres mateixos posseïm, i també de vegades qüestionar-nos si no hauríem de consumir més productes d’empreses que sospitàvem que incomplien les mínimes condicions de treball. Sospites que, tristament, han passat a ser veritables fets.

Tot i així, a part de posar de manifest comportaments inadequats per part de les empreses, hem tingut també l’ocasió de demostrar un major compromís per part d’aquestes en aquesta qüestió. Esperem que aquestes esperançadores notícies es vagin succeint. Hi ha molt a millorar, però ja s’han posat en marxa processos perquè això canviï.

Gràcies per haver-nos llegit!

Judit, Clàudia, Inés, David i Clàudia

Un fil de llum no gaire clar

Sembla que el món comença a girar a poc a poc. Des de fa uns tres mesos aproximadament, des de finals de gener d’aquest nou any, l’empresa Foxconn ens ha sorprès a tots.

Va emetre un comunicat tot dient que està millorant les condicions laborals dels seus treballadors, ja que al llarg de bastant temps ha rebut forces denúncies reclamant llibertat, justícia o simplement dret a viure amb condicions. Ja era hora! Entrem amb el dubte de la mentida, és molt fàcil enganyar.

Però aquesta no és la única notícia sobre Foxconn. L’empresa està edificant una nova fàbrica per tal d’augmentar la seva producció.

Aquesta nova indústria estarà compartida entre Foxconn i la també reconeguda marca HP. N’hi ha que asseguren que aquest fet encara comportarà una conducta més negativa des del punt de vista dels drets humans, de les condicions de vida de les persones. Com tota novetat, poc després s’han anunciat notícies en contra, argumentant que el missatge de Foxconn prometent millors condicions laborals, simplement és una tapadora errant de que obren una altre seu de fabricació.

El món comença a girar a poc a poc, però anem endavant o enrere? Aquest camí l’hem de recórrer “junts” per tal d’aconseguir abolir per complet tota la precarietat laboral que viuen alguns països, tant lluny però tan a prop a la vegada. Com diu el eslògan del bloc, aquesta realitat tant amagada que ens envolta.

El vídeo més esperat!

http://www.dailymotion.com/video/xxji1p_foxconn-la-face-cachee-d-apple_news#.UXViQoLrZFT

El vídeo és un documental realitzat per la cadena de televisió France 2, la qual s'infiltra dins Foxconn, el proveïdor d'Apple per descobrir la trista veritat de les seves fàbriques.
Malgrat estar en francès, ens permet veure què hi ha veritablement en aquestes fàbriques i com s'hi treballa.
Opineu:

VISITA DE TIM COOK A FOXCONN

El CEO de l’empresa californiana de tecnologia Apple visità a finals del mes de març la nova fàbrica de Foxconn situada a Zhengzhou, Xina,  destinada a la fabricació de l’smartphone de la marca, l’arxiconegut iPhone.

La visita de Tim Cook és deguda al fet que molts experts i analistes troben que els periòdics escàndols a les fàbriques de productes d’Apple fan que l’empresa es vegi com deshumanitzada i frívola, quelcom que precisament no ajuda per tal de tenir una bona imatge. Apple ha pres una primera mesura, que és que una entitat nord-americana, la Fair Labor Association, pogués entrar a revisar les condicions de treball a les fàbriques del seu proveïdor Foxconn a la Xina. Aquesta associació va trobar greus mancances en el compliment normatiu a les fàbriques, i per això Tim Cook n’ha visitat una recentment. 

 

Cook, en primer pla, i de groc, visitant la fàbrica de Zhengzhou

 

És especialment destacable que el màxim responsable de l’empresa visités una de les seves fàbriques, ja que l’antecessor de Cook en el càrrec, el cofundador d’Apple Steve Jobs mai va visitar una fàbrica, i alhora es feia l’orni quan li demanaven la seva opinió sobre les condicions laborals a les fàbriques de la marca.

En resum, Apple ha fet un pas endavant per tal de solucionar el que ha sigut un dels mals endèmics de la companyia.

El Roto

-->

Aquí us deixem unes imatges, del senyor Roto relacionades amb l’explotació laboral.  Cada imatge i cada frase té la seva finalitat, cada una en particular ens vol transmetre una cosa, fent una crítica a la societat, que en realitat és això el que ens vol dir subtilment;  Explotació laboral que trobem darrere dels productes. Són unes frases que ens fan reflexionar, ara us convidem a vosaltres a donar la vostra opinió.  Esteu d’acord amb aquestes frases? Hi ha alguna que et desagradi? 

Hotels de luxe...

Pel que sembla, els hotels que semblen tan luxosos i tan perfectes no ho son tan i tenen un rerefons poc agradable…

Resulta que, multinacionals hoteleres espanyoles, han rebut denuncies per explotació laboral i mediambiental. Fins ara ens havíem trobat amb multinacionals que exercien mals tractes i males condicions laborals cap als treballadors, però aquí en aquest cas, també ens trobem amb un cas de explotació mediambiental.

Les companyies hoteleres espanyoles que més han destacat en aquesta notícia són les següents:

-       Sol Meliá,

-       Barceló

-       Riu

-       Iberostar

-       Fiesta

Aquestes companyies hoteleres són de les més luxoses i més conegudes, però per què puguin tenir tot això els hi fa faltar realitzar quelcom més que entusiasme. Tots aquests hotels han realitzat explotació laboral cap als seus treballadors. Per exemple, en la companyia hotelera Riu 200 treballadors procedents de Nicaragua van patir malalties, deguts a les dures condicions a les que eren exposats per poder construir hotels d’aquesta companyia; fins i tot un d’ells va morir. La companyia Sol Meliá per exemple, ha incomplert normes laborals que afecten directament als treballadors, deixant-los sense feina, i en condicions molt dures. Tots aquests hotels, fins ara havien realitzat incompliments laborals.

Però les denuncies no han sigut realitzades només per això, sinó què també, totes aquestes companyies han realitzat explotació mediambiental. La majoria d’elles, ho han fet degut a la quantitat de terreny que tenien per construir edificis i altres estructures. Han construir il·legalment a llocs on estava prohibit, i han extret recursos naturals, excedint-se dels límits que tenien. També han sigut causants de destruir molts paisatges per fer que el terreny fos habitable per la construcció.

 

Per tant, no només ens estem donant compte de que les multinacionals exploten a les persones, també exploten al nostre planeta. Realment, cal realitzar tots aquests actes per poder tenir unes infraestructures? Destruint el planeta, i a persones, ens estem destruint  la nostre vida.

INCENDI A UN TALLER D’INDITEX A BANGLADESH

Fotografia captada durant l’incendi de la fàbrica

Altra vegada Bangladesh, i altra vegada, l’empresa tèxtil espanyola Inditex. En aquesta ocasió, l’escàndol té com a origen un incendi en una “fàbrica” subcontractada dels proveïdors de roba del grup Inditex, entre altres marques (això es va comprovar ja que després de l’incendi es varen trobar etiquetes de les marques Bershka i Lefties). Cal esmentar que la suposada fàbrica era en realitat un habitatge situat a la capital de Bangladesh, Dacca.

Fotografia del districte de Dacca on es va produir l’incendi

En aquest nou i tràgic succés han mort set treballadores (set més, després dels més de 120 morts en un altre incendi el mes de novembre de l’any passat) i cinc han resultat ferides. El que crida més l’atenció, és que, el taller on es fabricaven les peces de roba no disposava de totes les llicències per a fabricar de la manera que ho feia, com és natural,  i a més a més, els propietaris de l’edifici incendiat (els quals llogaven l’edifici) no tenien cap notícia de que el proveïdor bengalí produís per a empreses no-bengalines com Inditex. Després d’aquest fet, Inditex assegura que han trencat totes les relacions que tenien amb els proveïdors de Bangladesh que fabricaven en l’edifici calcinat.

Hem d'actuar, Inditex ja ha fet un pas, ara toca fer-lo nosaltres! 

Com arribar al cor de les persones? :Hold my hand

Aquesta cançó, Hold my hand, de Michael Jackson, és magnífica ja que transmet un conjunt de valors, i emocions claus. No tan sols és maca d'escoltar, és maca per sentir-la dins d'un mateix, i així fer que col·labori en la nostra constant reflexió sobre el món actual, i sobre les injustícies que malauradament existeixen. Confieu en què aquesta cançó no us decepcionarà!

Nike, Puma i Adidas: Acusades de nou per explotació laboral

Bambes, xandalls, bosses, abrics... ens encanta poder disfrutar i tenir productes com aquests procedents de marques com: Nike, Puma i Adidas. Molts cops és degut a la seva publicitat i a la seva fama, ja que el fet de tenir algun producte d’aquestes, et converteix en algú millor, algú que entén de moda i té diners.

Bé, en aquest blog com ja sabeu el nostre objectiu es aconseguir descobrir que hi ha darrera de aquestes grans empreses multinacionals que tant ens agraden, i fins ara, tot el que hem descobert ha sigut decepcionant. La última notícia que hem trobat ens fa pensar que realment la fama que obtenen aquestes marques, és injusta.

A la dècada dels 90 Nike, Puma i Adidas van ser acusades de pràctiques laborals il·legals. Les crítiques i les acusacions, procedien de ONGs, les quals volien donar a conèixer aquests fets. Les multinacionals, per intentar amagar i falsar aquest fet, van començar a fer millores de les condicions dels seus treballadors i de la seva manera de producció. Això els va donar avantatges alhora de les visites sorpresa dels inspectors. Aquestes crítiques i acusacions van desaparèixer durant una temporada, tot i que ONGs, inspectors i altres companyies volien investigar més sobre aquest fets.

Tot semblava haver-se amagat, fins que el diari britànic The Independent va publicar noves crítiques sobre l’explotació laboral que patien els treballadors d’aquestes multinacionals. Van descobrir fets de cada companyia com els següents:

-              Nike: A la companyia Nike, després d’unes inspeccions, és va descobrir que  a 168 fàbriques (de les 479 que en té), no és complien les normes de condicions de treball. Durant algunes de les inspeccions que es van fer, una de cada cinc fàbriques no van voler mostrar els contractes de treball dels empleats als inspectors. Això era degut a que molts treballadors treballaven els 7 dies de la setmana i sense descans, i en alguns casos, els nens també eren víctimes d’aquesta explotació. El salari tampoc complia la normativa, ja que els treballadors no cobraven ni els mínims que Nike havia de proporcionar.

-              Puma: Ni la meitat de les fàbriques de la multinacional Puma compleixen les normes de treball relacionades amb l’horari laboral i salari. També es coneix un fet molt preocupant, que és el tema de la salut laboral. La manipulació de productes tòxics i la mida de prevencions de riscos laborals són pràcticament nul·les, això vol dir, que la salut dels treballadors està constantment en perill, i aquesta companyia no pren precaucions respecta aquest fet.

-              Adidas: Finalment trobem la gran multinacional Adidas. Aquesta, sens dubte, és la multinacional que menys informació dóna sobre el seu compliment de normes de condicions laborals. La companyia, tot i això, assegura que el 60% (de les seves 1.200 fàbriques) compleixen les normatives de condicions laborals. Però no aporten cap més altre informació sobre possibles problemes de estudis realitzats a altres fàbriques de la mateixa multinacional.

Aquests fets esmentats podrien ser molt pitjors, ja que les multinacionals poden manipular aquestes dades de compliment de normes. A més, pressionen els treballadors perquè no critiquin les seves condicions sota amenaça de càstig o acomiadament.

Realment, val la pena tenir un producte d’aquestes companyies, provocant la possible mort a milers de persones? Entre elles, nens, nens que no tenen infància. Reflexionem, les multinacionals no són el que semblen, per que uns pocs puguin disfrutar, molts han de patir.

Tres detenidos por explotar a inmigrantes a los que pagaban 200 euros al mes.

Aquesta noticia, la qual tracta sobre l’explotació laboral. Com gairebé tota la informació del nostre Blog, ja que aquest és el seu objectiu; informar i reflexionar sobre el nostre món, capitalista ( en major part) i globalitzat.

En aquest cas però, no és l’explotació per part d’una gran multinacional si no per part d’un conjunt de persones que s’aprofiten d’immigrants, sense papers (fet il·legal) i els exploten amb un salari de 200 euros al mes, tenint en compte que el salari mínim internacional és de 645,30. I les hores màximes són 9 ( excepte excepcions) però en aquest cas, els treballadors eren explotats i en feien 12 hores i a més a més amb unes condicions precàries. Bé doncs en aquest cas, els afectats eren una quantitat reduïda de treballadors, però, imaginem, aquesta mateixa situació o inclús més precària, multiplicada per centenars i centenars de persones les quals són explotades diariament per tal que d’altres  se’n beneficiïn de la millor manera possible, bona qualitat i millor preu.

Tres detenidos por explotar a inmigrantes a los que pagaban 200 euros al mes

Tres personas han sido detenidas en la provincia de Alicante por explotar laboralmente a inmigrantes sin papeles, que trabajaban doce horas diarias sin descanso, de lunes a domingo, en lavaderos de coches por 200 euros mensuales y vivían hacinados sin las condiciones mínimas de higiene y salubridad, según han informado fuentes de la Comisaría de Policía Nacional de Elche. Los arrestados, de origen hindú, están acusados de los presuntos delitos contra los derechos de los trabajadores y de infracción a la Ley de Extranjería.

Al parecer, los detenidos, a través de conocidos suyos, contactaban con personas de su mismo país que estaban en España de forma regular y les ofrecían trabajar en esos locales sin ningún tipo de contrato y con un horario de doce horas diarias a cambio de un sueldo de 200 euros mensuales.

Según la policía, también les obligaban a vivir hacinados en los recintos habilitados en dichos establecimientos, que no reunían las mínimas condiciones de higiene y salubridad. La investigación comenzó hace unos meses, cuando la Brigada Local de Extranjería y Fronteras y la Brigada Local de la Policía Judicial de la Comisaría de Elche tuvieron conocimiento de que en dos lavaderos de vehículos, ubicados en los municipios de Rojales y Torrevieja, trabajaban inmigrantes que carecían de cualquier tipo de documentación para residir en España.

Agentes de ambas brigadas, junto con el Servicio de Inspección de Trabajo de Alicante y apoyados por policías de Seguridad Ciudadana, registraron esos establecimientos y detuvieron a sus responsables. Cuando se llevó a cabo la operación, nueve ciudadanos inmigrantes que no disponían de papeles para residir y desempeñar actividad profesional alguna en España se encontraban trabajando en los citados lavaderos.

L’explotació laboral la podem trobar més a prop del que ens pensem.

Existeix a Gandia (Valencia) un taller de vehicles on presumptament s’explotava a immigrants.  Per sort, la policia ha detingut a tres homes per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors.

Les investigacions s’iniciaren al conèixer que en un immoble, dedicat a la reparació de vehicles particulars i a la compra-venta de vehicles d’ocasió, s’explotaven a immigrants.

Després d’una llarga investigació, els agents abrigaren que realment un conjunt de gent immigrant s’encarregaven de les feines més “desgraciades”. Treballaven en unes condicions lamentables, i a part habitaven dins del taller, amb molts pocs metres quadrats i sense servei.

Casos semblant aquest, en podem trobar molts més. Parlem de l’explotació. Explotació infantil. Explotació laboral. Per què sempre observem aquests problemes des de un punt de vista llunyà? No cal anar gaire més enllà per donar-nos compte de la realitat amb la que convivim. Reflexionem. Actuem. Pesem-hi! Ja és hora de que aquest món canvi!

*No s’ha trobat cap imatge relacionada amb la notícia, ja que han estat eliminades de cara el públic.