FABRICACIÓ DE L’iPhone 5 A L’ULL DE L’HURACÀ

 L’iPhone 5 ha sigut el telèfon més esperat d’aquest any que està a punt de finalitzar. Tant és així, que ha batut tots els rècords de vendes. Però com s’ho ha fet Foxconn (el fabricant del telèfon), per abastir tota aquesta demanda?

Es comenta que Foxconn ha sigut extremadament rigorosa amb els controls de qualitat del telèfon, la qual cosa ha provocat un enfrontament entre treballadors i inspectors de qualitat. Com a protesta, entre 3000 i 4000 assalariats varen faltar al seu lloc de treball. Foxconn argumenta que aquests estàndards de qualitat tenen origen en les queixes que Apple ha traslladat al seu fabricant, les quals consisteixen en denunciar que clients de la marca de Cupertino han rebut telèfons amb ratllades a les cantonades i a la part posterior dels dispositius.

Detall del deteriorament mostrat a les cantonades d’un iPhone 5

Alhora, es creu que Foxconn ha pogut complir els terminis de fabricació del telèfon impedint que els treballadors gaudissin d’una setmana de vacances que tenen establerta per llei. I és tal la demanda, que també s’ha acusat Foxconn de voler satisfer l’enorme contractant temporalment estudiants a les seves fàbriques (quelcom prohibit per les autoritats xineses, que van obligar els estudiants a retornar a les aules) 

“MADE IN BANGLADESH”

En el passat dissabte 24 de novembre, 124 persones van morir en el incendi de la fàbrica de roba Tarzeen Fashion a Bangladesh. Van morir en l’intent de fugir de les flames, que els abrasaven. En el moment del incendi, Tarzeen estava produint per les seves grans marques com C&A, Walmart i Li&Fung. Aquest “incident” industrial és el més gran produït a Bangladesh. Què hi reflexa?

Bangladesh és la segona “fàbrica” de roba de tot el món, per sota de Xina. Aquesta producció i exportació, representa el 80% de l’economia del país. Els principals mercats d’aquesta roba “made in Bangladesh” són a Europa (aprox. 50%) i a Estats Units (25%).

Totes les grans empreses com Zara (grupo Inditex), H&M, GAP, etc... unes de les tantes marques de roba que, fabriquen a països on la mà d’obra és més barata, a canvi d’explotar els treballadors i cobra’ls-hi les vides, a causa de la falta des seguretat i infraestructures, aquests “incidents” han matat ni més ni menys que a 700 persones, en els últims 7 anys.

I quines són aquestes mancances de seguretat i infraestructures?

Bé doncs, una és la falta de sortides d’emergència, podríem citar les escales, sí, són tant estretes que en prou feines poden baixar dos persones alhora, a més si hi sumem, que les  finestres, hi posen barrots de ferro, en certa manera les impossibiliten per poder sortir a l’exterior en cas d’emergència i els pocs extintors que hi han la gent no està formada ni preparada pel seu ús, podem afirmar que és molt difícil sortir-ne.

A més els hi prohibeixen la sortida i els hi exigeixen que continuïn en les seves respectives feines, mentre el foc abrasa tot el que troba, mercaderies i persones...

I qui penseu que va morir?

Doncs la majoria eren dones i joves, ja que normalment en aquestes fabriques tèxtils, hi treballen al voltant del 80-85% d’elles. Aquestes noies hi treballen en jornades d’onze hores al dia, entre 6 i 7 dies a la setmana, per 31 euros. A més com vols que es queixin si menys del 1% forma part del sindicat de treballadors a més de ser reprimits totalment.

imatge 1: cadàvers de les víctimes.

I per culminar i coronar tot això, els qui aconsegueix manifestar-se i denunciar l’explotació laboral i les pèssimes infraestructures a Bangladesh, simplement el silencien, l’agafen, el torturen i l’assassinen.

A més és curiós, no és el primer, ni serà l’últim incident en aquestes fàbriques...

Les grans multinacionals que deslocalitzen la seva producció, beneficiant-se dels baixos costs laborals tenen, el deute moral de protegir els drets humans de tot treballador, responsabilitzant-se per saber on i quines són les condicions de treball en les seves fàbriques. Queda més que obviat, la negligència d’aquestes multinacionals, a més de falta de moral saltant-se tots els drets humans, que teòricament, no hi ha res per sobre d’aquests, ja que hi tenim dret només al néixer. Pel que podem veure, a la pràctica, encara avui dia, per sobre d’aquests drets hi han multinacionals, que es prenen en tota llibertat, al poder de saltar-se i violar descaradament aquests drets, de tots els treballadors d’aquest països que exploten els seus ciutadans... i en què es queden aquests drets?

En pols... tant volàtil, que desapareixen.

Molts es pregunten qui te la culpa. I uns se la van passant, com una patata calenta, a veure qui li caurà?

Per sort, el món ja no és el que era, el món, com tot i tothom, madura, evoluciona, canvia... i potser mica en mica, ens fem més sensibles a les realitats, és més fàcil la comunicació i potser, potser aconseguim que tot això canviï.

Per ara, us proposem una reflexió, com moltes de les nostres publicacions.

Un debat moral, està obert...

Reflexionem-hi, és el primer pas!

imatg. 2: Reflex del patiment entre la gent de Bangladesh.

Inditex, El Corte Inglés i Cortefiel

Us podeu imaginar d’on surten els productes que ofereixen grans multinacionals tèxtils? Nens de la Índia són sotmesos a explotació laboral per que puguem vestir com vestim. I us podeu imaginar, que 3 d’entre moltes multinacionals tèxtils, que sotmeten a nens de la Índia a aquesta explotació, són espanyoles? Algo que pensem que tenim tant lluny, però tant a prop com: Inditex, El Corte Inglés i Cortefiel realitza aquests actes.

Al estat de Tamil Nadu, al sur de l‘India, nenes i adolescents són obligats a treballar en condicions molt dures, durant moltes hores i amb un salari que no saben ni si cobraran.

Eastman Exports, SSM India, Bannari Amman Group i KPR Mill, són 4 de les grans multinacionals  que realitzen aquestes explotacions.

Eastman Exports té com a principals clients a: Inditex, El Corte Ingés I Cortefiel, marques que nosaltres coneixem. Aquestes 3 grans marques són còmplices, alhora sabent-ho, de un delicte.

El treball que encarreguen fer a menors per poder fabricar els seus productes és:

-Treballen sense contracte, i privades de la llibertat.

-En condicions pèssimes durant més de 72 h.

-Salari de 0.88€ al dia, que no cobraran fins que no hagin passat entre 3 i 5 anys.

-Fan prometre a aquestes adolescents que guanyaren un bon salari, podran casar-se gràcies al salari guanyat, i podran ser felices.

Van elaborar un estudi en el qual es va entrevistar a empleats i  ex-empleats.  Tenen més de 24 centres tèxtils i una capacitat de producció de 6 milions de peces de roba interior al dia i 6 milions més de pantalons, faldilles i vestits al mes.

Es van realitzar 2 entrevistes a 2 de les 3 empreses, en les quals se’ls  hi va preguntar sobre aquest tema, i van evitar contestar. A la entrevista amb el director de Inditex, se li va preguntar que perquè permet el treball infantil a algunes de les seves proveïdores índies, i el director va respondre que eren preguntes “improcedents” i estaven fora de lloc.

A l'entrevista realitzada amb Cortefiel, aquesta, va negar aquestes notícies, i va anunciar que la companyia segueix i compleix tots els certificats i que no detecten cap problema, en el sistema de producció.

I no només aquestes marques espanyoles en són responsables, moltes altres que nosaltres coneixem, molt famoses i populars, hi participen: Tommy Hilfiger, Timberland, H&M, Marks&Spencer, Diesel, Gap, C&A, El Corte Inglés, Inditex -propietària de Zara- y Cortefiel.

Per tant, com veiem cada dia a cada noticia que trobem, tenim més a prop del que pensem aquesta explotació laboral, una explotació a la qual tenim sort de no ser sotmesos, però nosaltres som qui hem d’evitar-ho. Obrim els ulls!

L'altra cara de Mc Donald's

Mai us heu preguntat qui i com es fabriquen les petites joguines que Mc Donald’s regala en els seus menús?

Potser us u heu imaginat, però bé, aquí en teniu la resposta.

I.1 Metàfora: l'altra cara de Mc Donald's.

Aquestes petites joguines, són fabricades a la Xina, en una nau situada a les afores de Shenzhen, la ciutat més moderna del sud de la Xina.

En aquesta fàbrica només hi treballen adolescents (només noies) entre 12 i 17 anys. Però en quines condicions “treballen”?

• Les noies treballen entre 14 i 18 hores diàries. 

• Només disposen de 15 minuts per “dinar” i utilitzar els serveis. 

• Tenen 4 hores per dormir en “habitacions” (situades a la mateixa fàbrica) de 25 metres quadrats, que comparteixen amb 15 noies més.

• Cobren aproximadament 90€ al mes. Hem de tenir en compte, però, que d’aquest salari, el seu cap els hi descompta el menjar i el que anomenen “despeses d’allotjament”. Ara ens preguntem: Però quines despeses? Aquestes noies no veuen res més que aquesta fàbrica 24h al dia cada dia. Bé cada dia no, hem de pensar que sel’s hi permeten 8 dies de vacances a l’any...

A la Xina, aquestes noies se les coneix com “dagongmei” que significa noies treballadores. Dones “disposades” a produir, produir i produir sense descans.

Disposades? Realment volen fer el què fan? O hi estàn obligades? O és que no tenen cap més sortida?

És necessari que perquè a nosaltres ens regalin petites joguines mentres menjem, en una altra part del món, milers de noies hagin de regalar el seu temps per treballar en aquestes condicions?

Vivim en un món injust, on tot el que una persona rep sense haver treballat per obtenir-ho; una altra persona haurà d’haver treballat sense obtenir-ho.

Pensem-hi, reflexionem i actuem!

El coltan, crea tecnologia a canvi de vides.

-->

Potser, si mai heu sentit nomenar aquest nom, segurament us pregunteu “Què és el coltan?”

Bé, el coltan és un mineral format per la barreja de dos minerals associats: la columbita i la tantalita. 

Actualment, podem afirmar que el coltan és un dels minerals més apreciat (també el denominen or gris) i ho és per les seves propietats, que són: l’alta resistència a la calor, el poder d’acumular energia i bon conductor d’electricitat, per això, aquest mineral apareix en molts dels nostres aparells electrònics, com per exemple en els nostres mòbils, en els GPS, Tv de plasma, càmeres de fer fotografies, satèl·lits,  ordinadors, etc.

 imatge 1. Coltan.

Ara que ja sabem que és el coltan, explicarem la seva procedència, i els problemes que s’han desenvolupat últimament per aquest "or gris".

On es troba aquest mineral tant valuós, en els nostres temps?

El coltan es troba entre 4 països, però sobretot, es concentra en un. El 5% d’aquest mineral està a Brasil i Tailàndia, el 10% a Austràlia i el 80% (la majoria) a l’Àfrica, en el Congo, sobretot en el Kivu (amb frontera a Ruanda i Uganda) per ser més precís.

Bé, aquest mineral, va pujar de preu, per la seva eficiència en la fabricació de microxips de nova generació (que en porten la majoria d’aparells electrònics dels que ens envoltem), això significa, que les grans multinacionals els interessa moltíssim aquest mineral. Aquest interès per un mineral escàs, fa que la demanda pugi, primer problema i segon, el coltan és limitat i la gran reserva es troba a l’Àfrica. Realment el coltan, és molt cotitzat entre les multinacionals, a partir d’aquí, sorgeix el primer conflicte, la primera guerra per aquest mineral.

 imatge 2. Microxip.

Un dels problemes esmentats anteriorment, el segon "el coltan és limitat i la gran reserva es troba a l’Àfrica" pot derivar a  la pregunta... “Quin és el problema al trobar-se en en el Congo?“

Bàsicament, les multinacionals s'aprofiten, ja que allà, la mà d’obra és baratíssima, és fàcil d'explotar, i en poden fer un mineral altament rendible i de gran negoci. Tot "gràcies" a  tots els negres del Congo que hi treballen sota unes condicions infrahumanes, arriscant-se la vida diàriament, sent explotats laboralment, treballant nens i amb una gran misèria i tot el que comporta la misèria, metre, que les grans multinacionals es barallen pel mineral i la seva rendibilitat econòmica.

 imatge 3. Nen del Congo extrainet coltan.

Per ser més precisos, posem xifres i preus per fer-nos una idea clara, del negoci del coltan. Els treballadors del Congo que extreuen coltan, poden guanyar entre 10 i 50$ setmanals (tenint en conte les males condicions laborals, pèssimes i deplorables, en les que treballen). Mentre que, com bé hem citat anteriorment, quan puja la demanda d’un bé escàs, els preus es disparen, el preu del coltan al Kg és de 500$ (hem de tenir en conte les guerres que ha patit el Congo per culpa de les multinacionals).

Abans de concloure amb la notícia, sense esperit d’adoctrinar, ni influir en certs pensaments, ens agradaria fer una petita reflexió. No tenim la solució exacte i executable a les guerres del coltan entre les grans multinacionals, no. Però no és menys important, tenim a la nostre mà decidir que un nen negre del Congo tingui l’oportunitat de viure o morir.

Podríem estar hores i hores donant opinions i punts de vista molt diferents, cosa que trobem molt interessant, doncs de la varietat se’n treu una imatge més clara, però hi ha una  idea que tots estem d'acord. Nosaltres som el futur, tenim la clau per canviar les coses, encara que no ho sembli tenim poder, tant que podem sentir por al tenir-ne consciència. Nosaltres podem canviar el futur.

També citar la idea/ reflexió de potser deixar de ser tant permissius alhora de permetre aquestes desigualtats, i mirar el problema de cara, que potser és una de les nostres finalitats en aquest blogg, informar-vos de la realitat.

I ara sí, per concloure, us deixem amb una de les preguntes que ens ha  intriga moltíssim... com pot ser possible que ens fem nomenar persones civilitzades? o... Com pot ser aquest món tant injust?

Des d’aquí us animem a trobar les respostes. Ànims!

Miscel·lània d'empreses explotadores

En aquest apartat us informarem sobre algunes de les marques més comunes, que, sense que nosaltres ens adonem, darrere d'elles hi ha unes grans empreses que exploten als seus treballadors per tal que el primer món aconsegueixi satisfer les seves necessitats. El fet és que, a mesura que el temps passa i les situacions econòmiques canvien, hi ha més competència, i la gent vol els productes més barats. Per aconseguir que això sigui possible i que el primer món en surti beneficiat, uns altres han de patir les conseqüències i treballar a preus irrisoris per tal de mantenir aquest món cada vegada més globalitzat i immediat.

Primerament aquesta explotació permet que hi hagi 360 multimilionaris (normalment directors o empresaris  d’aquestes grans multinacionals) en tot el món i que en mesurats en diners ($) són igual de rics que 2500 milions de persones més pobres (gairebé la meitat de la població)

COCA COLA

Aproximadament un 70% dels treballadors estan sotmesos a treballar més de 16 hores diàries, sense cap dret laboral, amb uns salaris realment molt baixos  i a més a més es troben sotmesos a humiliacions i discriminacions, sobretot negres i malalts de SIDA que hi treballen. Alguns dels seus treballadors han mort per manca de seguretat  de les màquines.

A més de l’explotació laboral també trobem la mediambiental, ja que aquesta indústria genera molta contaminació pel diòxid de carboni  que emeten els camions distribuïdors, les neveres, les màquines…, amb la qual cosa es destrueix la capa d’ozó i per tant posa en perill a tots els éssers vius.

Per tal de netejar la seva imatge i augmentar les vendes, aquesta empresa  utilitza la responsabilitat social empresarial, fent servir la ONU, la OIT, programes o campanyes publicitàries per la protecció de l’aigua i del medi ambient. Aquesta és doncs la seva estratègia perquè nosaltres ens pensem que és una empresa que vetlla per la nostra seguretat.

MICROSOFT:

Es va detectar que a una fàbrica de Xina que produïa mouses i càmeres per a Microsoft, els 1000 treballadors eren explotats. Majoritàriament eren dones d’ entre 18 i 25 anys les quals estaven sotmeses a una constant acosament sexual. Els operaris treballaven 15 hores diàries a 43 graus de temperatura en una sala de 100m2, 6 dies per setmana i amb una paga d’ aproximament mig dòlar per hora. Els obligaven a dormir 14 obrers a la mateixa habitació.

Foto descansant durant els seus 10 minuts.

APPLE:

Perquè penseu que Apple és capaç de produir una quantitat tan gran de Macs, iPhones, iPods...?

Això és “gràcies” a que, com moltes multinacionals, tenen la seva major part de fàbriques a països en vies de desenvolupament. D’aquesta manera, amb mà d’obra barata i sense impediments legals aconsegueixen beneficis especulatius.

Hi ha moltes noticies i denuncies sobre l’explotació dels treballadors i sobretot la explotació infantil, però, tot i això, aquestes empreses necessiten tenir tanta productivitat que  continuen explotant i fabricant en aquests països en què tot està permès, i no creuen que aquestes crítiques puguin provocar el descens de les seves vendes. Un dels països més afectats per aquesta empresa és la Xina.

Cal destacar que no és Apple directament qui explota als treballadors però sí les empreses que contracten per la fabricació com ara per exemple Foxconn, de la qual ja n'havíem parlat.

http://www.youtube.com/watch?v=KSK7jhVBJq8

( En aquest vídeo es  mostra el testimoni d’una de les treballadores de l’empresa que construeix els iPads a Foxconn) 

NIKE :

Nike, la primera empresa en vendes de calçat esportiu, reconeix que explota als seus treballadors a Indonèsia i als països asiàtics, podem comprovar que molts són països subdesenvolupats.

Aquests treballadors reben un dòlar al dia i, a més a més, han de netejar els banys i en el cas que arribin tard, com a càstig els fan córrer al voltant de la fàbrica. Algunes de les treballadores són abusades sexualment, tenint en compte que un 85% són dones de menys de 23 anys.

La pròpia Nike es sent orgullosa quan anuncia que: "los trabajadores que producen las zapatillas Nike ganan cinco veces más que los campesinos de Indonesia.”

WALT DISNEY COMPANY:

Qui ho havia de dir? Fins i tot la companyia Walt-Disney, en les empreses amb les quals estava vinculada, s’explota a gran part dels seus treballadors! Els obliguen a treballar 18 hores al dia, és a dir, 3 quartes parts d’un dia!. I a més a més, les poques hores que tenen per descansar del seu dia a dia monòton, els obliguen a dormir en habitacions amb més de 24 persones . Per si no fos poc, si no treballen correctament es troben sotmesos a càstigs humiliants, per no afegir que les condicions alimentaries són precàries.