En el passat dissabte 24 de novembre, 124 persones van
morir en el incendi de la fàbrica de roba Tarzeen Fashion a Bangladesh. Van
morir en l’intent de fugir de les flames, que els abrasaven. En el moment del
incendi, Tarzeen estava produint per les seves grans marques com C&A,
Walmart i Li&Fung. Aquest “incident” industrial és el més gran produït a
Bangladesh. Què hi reflexa?
Bangladesh és la segona “fàbrica” de roba de tot el
món, per sota de Xina. Aquesta producció i exportació, representa el 80% de
l’economia del país. Els principals mercats d’aquesta roba “made in Bangladesh”
són a Europa (aprox. 50%) i a Estats Units (25%).
Totes les grans empreses com Zara (grupo Inditex),
H&M, GAP, etc... unes de les tantes marques de roba que, fabriquen a països
on la mà d’obra és més barata, a canvi d’explotar els treballadors i
cobra’ls-hi les vides, a causa de la falta des seguretat i infraestructures, aquests
“incidents” han matat ni més ni menys que a 700 persones, en els últims 7 anys.
I quines són aquestes mancances de seguretat i
infraestructures?
Bé doncs, una és la falta de sortides d’emergència,
podríem citar les escales, sí, són tant estretes que en prou feines poden
baixar dos persones alhora, a més si hi sumem, que les finestres, hi posen
barrots de ferro, en certa manera les impossibiliten per poder sortir a
l’exterior en cas d’emergència i els pocs extintors que hi han la gent no està
formada ni preparada pel seu ús, podem afirmar que és molt difícil sortir-ne.
A més els hi prohibeixen la sortida i els hi
exigeixen que continuïn en les seves respectives feines, mentre el foc abrasa
tot el que troba, mercaderies i persones...
I qui penseu que va morir?
Doncs la majoria eren dones i joves, ja que normalment en aquestes fabriques tèxtils, hi treballen al voltant del 80-85% d’elles. Aquestes noies hi treballen en jornades d’onze hores al dia, entre 6 i 7 dies a la setmana, per 31 euros. A més com vols que es queixin si menys del 1% forma part del sindicat de treballadors a més de ser reprimits totalment.
imatge 1: cadàvers de les víctimes.
I per culminar i coronar tot això, els qui
aconsegueix manifestar-se i denunciar l’explotació laboral i les pèssimes
infraestructures a Bangladesh, simplement el silencien, l’agafen, el torturen i l’assassinen.
A més és curiós, no és el primer, ni serà l’últim
incident en aquestes fàbriques...
Les grans multinacionals que deslocalitzen la seva
producció, beneficiant-se dels baixos costs laborals tenen, el deute moral de
protegir els drets humans de tot treballador, responsabilitzant-se per saber on
i quines són les condicions de treball en les seves fàbriques. Queda més que
obviat, la negligència d’aquestes multinacionals, a més de falta de moral
saltant-se tots els drets humans, que teòricament, no hi ha res per sobre
d’aquests, ja que hi tenim dret només al néixer. Pel que podem veure, a la
pràctica, encara avui dia, per sobre d’aquests drets hi han multinacionals, que
es prenen en tota llibertat, al poder de saltar-se i violar descaradament
aquests drets, de tots els treballadors d’aquest països que exploten els seus
ciutadans... i en què es queden aquests drets?
En pols... tant volàtil, que desapareixen.
Molts es pregunten qui te la culpa. I uns se la van
passant, com una patata calenta, a veure qui li caurà?
Per sort, el món ja no és el que era, el món, com
tot i tothom, madura, evoluciona, canvia... i potser mica en mica, ens fem més
sensibles a les realitats, és més fàcil la comunicació i potser, potser
aconseguim que tot això canviï.
Per ara, us proposem una reflexió, com moltes de
les nostres publicacions.
Un debat moral, està obert...
Reflexionem-hi, és el primer pas!
imatg. 2: Reflex del patiment entre la gent de Bangladesh.
