INCENDI A UN TALLER D’INDITEX A BANGLADESH

Fotografia captada durant l’incendi de la fàbrica

Altra vegada Bangladesh, i altra vegada, l’empresa tèxtil espanyola Inditex. En aquesta ocasió, l’escàndol té com a origen un incendi en una “fàbrica” subcontractada dels proveïdors de roba del grup Inditex, entre altres marques (això es va comprovar ja que després de l’incendi es varen trobar etiquetes de les marques Bershka i Lefties). Cal esmentar que la suposada fàbrica era en realitat un habitatge situat a la capital de Bangladesh, Dacca.

Fotografia del districte de Dacca on es va produir l’incendi

En aquest nou i tràgic succés han mort set treballadores (set més, després dels més de 120 morts en un altre incendi el mes de novembre de l’any passat) i cinc han resultat ferides. El que crida més l’atenció, és que, el taller on es fabricaven les peces de roba no disposava de totes les llicències per a fabricar de la manera que ho feia, com és natural,  i a més a més, els propietaris de l’edifici incendiat (els quals llogaven l’edifici) no tenien cap notícia de que el proveïdor bengalí produís per a empreses no-bengalines com Inditex. Després d’aquest fet, Inditex assegura que han trencat totes les relacions que tenien amb els proveïdors de Bangladesh que fabricaven en l’edifici calcinat.

Hem d'actuar, Inditex ja ha fet un pas, ara toca fer-lo nosaltres! 

Com arribar al cor de les persones? :Hold my hand

Aquesta cançó, Hold my hand, de Michael Jackson, és magnífica ja que transmet un conjunt de valors, i emocions claus. No tan sols és maca d'escoltar, és maca per sentir-la dins d'un mateix, i així fer que col·labori en la nostra constant reflexió sobre el món actual, i sobre les injustícies que malauradament existeixen. Confieu en què aquesta cançó no us decepcionarà!

Nike, Puma i Adidas: Acusades de nou per explotació laboral

Bambes, xandalls, bosses, abrics... ens encanta poder disfrutar i tenir productes com aquests procedents de marques com: Nike, Puma i Adidas. Molts cops és degut a la seva publicitat i a la seva fama, ja que el fet de tenir algun producte d’aquestes, et converteix en algú millor, algú que entén de moda i té diners.

Bé, en aquest blog com ja sabeu el nostre objectiu es aconseguir descobrir que hi ha darrera de aquestes grans empreses multinacionals que tant ens agraden, i fins ara, tot el que hem descobert ha sigut decepcionant. La última notícia que hem trobat ens fa pensar que realment la fama que obtenen aquestes marques, és injusta.

A la dècada dels 90 Nike, Puma i Adidas van ser acusades de pràctiques laborals il·legals. Les crítiques i les acusacions, procedien de ONGs, les quals volien donar a conèixer aquests fets. Les multinacionals, per intentar amagar i falsar aquest fet, van començar a fer millores de les condicions dels seus treballadors i de la seva manera de producció. Això els va donar avantatges alhora de les visites sorpresa dels inspectors. Aquestes crítiques i acusacions van desaparèixer durant una temporada, tot i que ONGs, inspectors i altres companyies volien investigar més sobre aquest fets.

Tot semblava haver-se amagat, fins que el diari britànic The Independent va publicar noves crítiques sobre l’explotació laboral que patien els treballadors d’aquestes multinacionals. Van descobrir fets de cada companyia com els següents:

-              Nike: A la companyia Nike, després d’unes inspeccions, és va descobrir que  a 168 fàbriques (de les 479 que en té), no és complien les normes de condicions de treball. Durant algunes de les inspeccions que es van fer, una de cada cinc fàbriques no van voler mostrar els contractes de treball dels empleats als inspectors. Això era degut a que molts treballadors treballaven els 7 dies de la setmana i sense descans, i en alguns casos, els nens també eren víctimes d’aquesta explotació. El salari tampoc complia la normativa, ja que els treballadors no cobraven ni els mínims que Nike havia de proporcionar.

-              Puma: Ni la meitat de les fàbriques de la multinacional Puma compleixen les normes de treball relacionades amb l’horari laboral i salari. També es coneix un fet molt preocupant, que és el tema de la salut laboral. La manipulació de productes tòxics i la mida de prevencions de riscos laborals són pràcticament nul·les, això vol dir, que la salut dels treballadors està constantment en perill, i aquesta companyia no pren precaucions respecta aquest fet.

-              Adidas: Finalment trobem la gran multinacional Adidas. Aquesta, sens dubte, és la multinacional que menys informació dóna sobre el seu compliment de normes de condicions laborals. La companyia, tot i això, assegura que el 60% (de les seves 1.200 fàbriques) compleixen les normatives de condicions laborals. Però no aporten cap més altre informació sobre possibles problemes de estudis realitzats a altres fàbriques de la mateixa multinacional.

Aquests fets esmentats podrien ser molt pitjors, ja que les multinacionals poden manipular aquestes dades de compliment de normes. A més, pressionen els treballadors perquè no critiquin les seves condicions sota amenaça de càstig o acomiadament.

Realment, val la pena tenir un producte d’aquestes companyies, provocant la possible mort a milers de persones? Entre elles, nens, nens que no tenen infància. Reflexionem, les multinacionals no són el que semblen, per que uns pocs puguin disfrutar, molts han de patir.

Tres detenidos por explotar a inmigrantes a los que pagaban 200 euros al mes.

Aquesta noticia, la qual tracta sobre l’explotació laboral. Com gairebé tota la informació del nostre Blog, ja que aquest és el seu objectiu; informar i reflexionar sobre el nostre món, capitalista ( en major part) i globalitzat.

En aquest cas però, no és l’explotació per part d’una gran multinacional si no per part d’un conjunt de persones que s’aprofiten d’immigrants, sense papers (fet il·legal) i els exploten amb un salari de 200 euros al mes, tenint en compte que el salari mínim internacional és de 645,30. I les hores màximes són 9 ( excepte excepcions) però en aquest cas, els treballadors eren explotats i en feien 12 hores i a més a més amb unes condicions precàries. Bé doncs en aquest cas, els afectats eren una quantitat reduïda de treballadors, però, imaginem, aquesta mateixa situació o inclús més precària, multiplicada per centenars i centenars de persones les quals són explotades diariament per tal que d’altres  se’n beneficiïn de la millor manera possible, bona qualitat i millor preu.

Tres detenidos por explotar a inmigrantes a los que pagaban 200 euros al mes

Tres personas han sido detenidas en la provincia de Alicante por explotar laboralmente a inmigrantes sin papeles, que trabajaban doce horas diarias sin descanso, de lunes a domingo, en lavaderos de coches por 200 euros mensuales y vivían hacinados sin las condiciones mínimas de higiene y salubridad, según han informado fuentes de la Comisaría de Policía Nacional de Elche. Los arrestados, de origen hindú, están acusados de los presuntos delitos contra los derechos de los trabajadores y de infracción a la Ley de Extranjería.

Al parecer, los detenidos, a través de conocidos suyos, contactaban con personas de su mismo país que estaban en España de forma regular y les ofrecían trabajar en esos locales sin ningún tipo de contrato y con un horario de doce horas diarias a cambio de un sueldo de 200 euros mensuales.

Según la policía, también les obligaban a vivir hacinados en los recintos habilitados en dichos establecimientos, que no reunían las mínimas condiciones de higiene y salubridad. La investigación comenzó hace unos meses, cuando la Brigada Local de Extranjería y Fronteras y la Brigada Local de la Policía Judicial de la Comisaría de Elche tuvieron conocimiento de que en dos lavaderos de vehículos, ubicados en los municipios de Rojales y Torrevieja, trabajaban inmigrantes que carecían de cualquier tipo de documentación para residir en España.

Agentes de ambas brigadas, junto con el Servicio de Inspección de Trabajo de Alicante y apoyados por policías de Seguridad Ciudadana, registraron esos establecimientos y detuvieron a sus responsables. Cuando se llevó a cabo la operación, nueve ciudadanos inmigrantes que no disponían de papeles para residir y desempeñar actividad profesional alguna en España se encontraban trabajando en los citados lavaderos.

L’explotació laboral la podem trobar més a prop del que ens pensem.

Existeix a Gandia (Valencia) un taller de vehicles on presumptament s’explotava a immigrants.  Per sort, la policia ha detingut a tres homes per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors.

Les investigacions s’iniciaren al conèixer que en un immoble, dedicat a la reparació de vehicles particulars i a la compra-venta de vehicles d’ocasió, s’explotaven a immigrants.

Després d’una llarga investigació, els agents abrigaren que realment un conjunt de gent immigrant s’encarregaven de les feines més “desgraciades”. Treballaven en unes condicions lamentables, i a part habitaven dins del taller, amb molts pocs metres quadrats i sense servei.

Casos semblant aquest, en podem trobar molts més. Parlem de l’explotació. Explotació infantil. Explotació laboral. Per què sempre observem aquests problemes des de un punt de vista llunyà? No cal anar gaire més enllà per donar-nos compte de la realitat amb la que convivim. Reflexionem. Actuem. Pesem-hi! Ja és hora de que aquest món canvi!

*No s’ha trobat cap imatge relacionada amb la notícia, ja que han estat eliminades de cara el públic.

FABRICACIÓ DE L’iPhone 5 A L’ULL DE L’HURACÀ

 L’iPhone 5 ha sigut el telèfon més esperat d’aquest any que està a punt de finalitzar. Tant és així, que ha batut tots els rècords de vendes. Però com s’ho ha fet Foxconn (el fabricant del telèfon), per abastir tota aquesta demanda?

Es comenta que Foxconn ha sigut extremadament rigorosa amb els controls de qualitat del telèfon, la qual cosa ha provocat un enfrontament entre treballadors i inspectors de qualitat. Com a protesta, entre 3000 i 4000 assalariats varen faltar al seu lloc de treball. Foxconn argumenta que aquests estàndards de qualitat tenen origen en les queixes que Apple ha traslladat al seu fabricant, les quals consisteixen en denunciar que clients de la marca de Cupertino han rebut telèfons amb ratllades a les cantonades i a la part posterior dels dispositius.

Detall del deteriorament mostrat a les cantonades d’un iPhone 5

Alhora, es creu que Foxconn ha pogut complir els terminis de fabricació del telèfon impedint que els treballadors gaudissin d’una setmana de vacances que tenen establerta per llei. I és tal la demanda, que també s’ha acusat Foxconn de voler satisfer l’enorme contractant temporalment estudiants a les seves fàbriques (quelcom prohibit per les autoritats xineses, que van obligar els estudiants a retornar a les aules) 

“MADE IN BANGLADESH”

En el passat dissabte 24 de novembre, 124 persones van morir en el incendi de la fàbrica de roba Tarzeen Fashion a Bangladesh. Van morir en l’intent de fugir de les flames, que els abrasaven. En el moment del incendi, Tarzeen estava produint per les seves grans marques com C&A, Walmart i Li&Fung. Aquest “incident” industrial és el més gran produït a Bangladesh. Què hi reflexa?

Bangladesh és la segona “fàbrica” de roba de tot el món, per sota de Xina. Aquesta producció i exportació, representa el 80% de l’economia del país. Els principals mercats d’aquesta roba “made in Bangladesh” són a Europa (aprox. 50%) i a Estats Units (25%).

Totes les grans empreses com Zara (grupo Inditex), H&M, GAP, etc... unes de les tantes marques de roba que, fabriquen a països on la mà d’obra és més barata, a canvi d’explotar els treballadors i cobra’ls-hi les vides, a causa de la falta des seguretat i infraestructures, aquests “incidents” han matat ni més ni menys que a 700 persones, en els últims 7 anys.

I quines són aquestes mancances de seguretat i infraestructures?

Bé doncs, una és la falta de sortides d’emergència, podríem citar les escales, sí, són tant estretes que en prou feines poden baixar dos persones alhora, a més si hi sumem, que les  finestres, hi posen barrots de ferro, en certa manera les impossibiliten per poder sortir a l’exterior en cas d’emergència i els pocs extintors que hi han la gent no està formada ni preparada pel seu ús, podem afirmar que és molt difícil sortir-ne.

A més els hi prohibeixen la sortida i els hi exigeixen que continuïn en les seves respectives feines, mentre el foc abrasa tot el que troba, mercaderies i persones...

I qui penseu que va morir?

Doncs la majoria eren dones i joves, ja que normalment en aquestes fabriques tèxtils, hi treballen al voltant del 80-85% d’elles. Aquestes noies hi treballen en jornades d’onze hores al dia, entre 6 i 7 dies a la setmana, per 31 euros. A més com vols que es queixin si menys del 1% forma part del sindicat de treballadors a més de ser reprimits totalment.

imatge 1: cadàvers de les víctimes.

I per culminar i coronar tot això, els qui aconsegueix manifestar-se i denunciar l’explotació laboral i les pèssimes infraestructures a Bangladesh, simplement el silencien, l’agafen, el torturen i l’assassinen.

A més és curiós, no és el primer, ni serà l’últim incident en aquestes fàbriques...

Les grans multinacionals que deslocalitzen la seva producció, beneficiant-se dels baixos costs laborals tenen, el deute moral de protegir els drets humans de tot treballador, responsabilitzant-se per saber on i quines són les condicions de treball en les seves fàbriques. Queda més que obviat, la negligència d’aquestes multinacionals, a més de falta de moral saltant-se tots els drets humans, que teòricament, no hi ha res per sobre d’aquests, ja que hi tenim dret només al néixer. Pel que podem veure, a la pràctica, encara avui dia, per sobre d’aquests drets hi han multinacionals, que es prenen en tota llibertat, al poder de saltar-se i violar descaradament aquests drets, de tots els treballadors d’aquest països que exploten els seus ciutadans... i en què es queden aquests drets?

En pols... tant volàtil, que desapareixen.

Molts es pregunten qui te la culpa. I uns se la van passant, com una patata calenta, a veure qui li caurà?

Per sort, el món ja no és el que era, el món, com tot i tothom, madura, evoluciona, canvia... i potser mica en mica, ens fem més sensibles a les realitats, és més fàcil la comunicació i potser, potser aconseguim que tot això canviï.

Per ara, us proposem una reflexió, com moltes de les nostres publicacions.

Un debat moral, està obert...

Reflexionem-hi, és el primer pas!

imatg. 2: Reflex del patiment entre la gent de Bangladesh.